HISTÒRIA DE L'ART: ARQUITECTURA I PINTURA DES DE 

L'ANTIC RÈGIM AL SEGLE XX

Etapes de l'art:

-Barroc del segle XVIII

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment.

    En el barroc es destaca el pintor Diego Velázquez amb les seves millors obres que foren: Las Meninas, El trienf de Bacu i Retrats

LAS MENINAS 

Las meninas es un quadre del pintor espanyol Diego velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museo del Prado a Madrid. És una de les obres pictòiques més analitzades i comentades. Com a tema central. mostra la infanta Margarida, tot i que la pintura presenta altres personatges, incòs l'autoretrat del mateix Velázquez.

TRIUNFO DE BACU

 El triomf de Baco també conegut com a "Los 

Borratxos" és una pintura de Velázquez. En el quadre s'hi veu l'escena on apareix el déu Baco posant la corona amb un ram de fulles de vid a un dels set borratxos, mentre alguns somriuen mirant-lo. El quadre es va fer entre 1626 i 1628 i des del 1819 està conservat al museu del Prat.

RETRATS 

Velázquez també feia quadres de retrats com per exemple el del Bufó don Sebastià de Morra en el qual es treballava la lluminositat del rostre, la mirada concentrada i la representació de les seves robes i el tractament del fons neutre.

         En l'època del Barroc també podem distigir el pintor Bartolomé Esteban Murillo, que la seva especialitat era pintar verges amb angels amb un fons dedicat als niguls representat el cel.

El quadre mes important que va fer es diu  Imaculada Concepció "La Colosal"

Aquest cuadre es una obra del pintor Murillo, que va ser realitzada cap el 1650, que procedeix del convent de San Francisco de Sevilla. L'escena representada esta plena de monumentalitat i moviment, caracteritzat pel vol de la roba, una túnica blanca i una capa blava, i l'acompanyament dels angels que volen pel voltant de la imatge de Maria.

-Rococó

   El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60. El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l'art oriental, especialment en els temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes, i es van encarregar directament a la Xina vaixelles ornades amb gravats d'armes heràldiques.

   Com per exemple la basílica del Monastir de Lluc

     Un dels pintors mes importants d'aquesta època va ser Francisco de Goya amb les seves obres que eren : El para-sol,  Saturn devorant el seu fill, El 3 de maig, La maja desnuda/vestida, Aquelarre, Duquesa de Alba, La familia de Carles IV, ELS CAPRITXOS

La familia de Carles IV: Goya va rebre l'encàrrec de pintar-lo quan la família reial passava una temporada al Palau Reial d'Aranjuez. Possiblement pel seu nou nomenament, Goya va idear una composició similar a Las Meninas, en al·lusió a Velázquez, qui havia ostentat el mateix càrrec al servei de Felip IV.

El para-sol: El para-sol és un quadre de Francisco de Goya realitzat l'any 1777 conservat al Museu del Prado i que forma part de la sèrie de cartrons per a la Real Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, en concret, per a la sèrie destinada a la decoració del menjador de l'infant Carles, aleshores Príncep d'Astúries.






Capritxos: és una sèrie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragonès Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducció del gravat romàntic i contemporani a Espanya. La primera edició data del 1799 i va tenir força problemes amb la Inquisició.


Aquestes pintures eren fetes a carbó.

L'aquelarre és un dels petits quadres que va pintar Francisco de Goya entre 1797 i 1798 per al palau d'esbarjo dels ducs d'Osuna, a la finca que ells tenien a l'Alameda de Osuna, llavors als afores de Madrid, a prop del poble de Barajas. Més tard, a partir de 1928, José Lázaro Galdiano el va comprar per a la seva col·lecció particular i actualment forma part dels fons pictòrics de la Fundació Lázaro Galdiano.



 En ambdues pintures es retrata una mateixa dona de cos sencer, bella, reclinada plàcidament en un llit i mirant directament l'observador. No es tracta d'un nu mitològic, sinó d'una dona real, contemporània a Goya, i fins i tot en la seva època se la va anomenar «la Gitana». La maja nua representa un cos concret. Tanmateix el rostre és una idealització, gairebé un esbós -s'incorpora gairebé com un fals afegit- que no representa el rostre de cap dona coneguda de l'època. En tot cas, s'ha suggerit que aquest retrat podria haver estat el de l'amant de Godoy, Pepita Tudó.

-Neoclàssic segles XVIII/XIX

(Edificis com el Museo del Prado, British Museum..Pintures de JL David)

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.