Stalin pere antoni seguí(septembre)

Stalin va ser un important dirigent soviètic que va governar l'URSS des de 1929 (any en què es va elegir com a successor de Lenin després de l'exili de Trotski) fins a la seva defunció en 1953. Al preu d'una repressió sanguinària i d'immensos sacrificis imposats a la població, Stalin va aconseguir convertir la Rússia semifeudal en una potència econòmica i militar capaç de contribuïr a la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Biografia

Iosif Dzhugashvili era fill d'un sabater pobre i alcoholic de la regió caucàsica de Geòrgia, sotmesa a la Rússia dels tsars. Va quedar orfe molt d'hora i va estudiar en un seminari eclesiàstic, d'on va ser expulsat per les seves idees revolucionàries (1899). Es va unir llavors a la lluita clandestina dels socialistes russos contra el règim tsarista; quan en 1903 el Partit Socialdemòcrata, va seguir a la facció bolxevic que encapçalava Lenin.

Va ser un militant actiu i perseguit fins al triomf de la Revolució bolxevic de 1917, època de la qual procedeix el seu àlies de Stalin («home d'acer»). La lleialtat a Lenin i la falta d'idees pròpies li van permetre ascendir en la burocràcia del partit (rebatejat com a Partit Comunista), fins arribar a secretari general el 1922.





L'URSS sota Stalin

Stalin va governar la Unió Soviètica de forma tirana des dels anys trenta fins a la seva mort, implantant el règim més totalitari que hagi existit mai però també cal atribuir-li a ell la realització del projecte socioeconòmic comunista a Rússia, l'extensió del seu model a altres països veïns i la conversió de l'URSS en una gran potència.

Radicalitzant les tendències autoritàries presents entre els bolxevics des de la Revolució, va acabar d'eliminar del projecte marxista-leninista tot rastre d'idees democràtiques o emancipadores: va anul·lar totes les llibertats, va negar el més mínim pluralisme i terroritzar la població instaurant un règim policial. Disposat a eliminar no només als discrepants o sospitosos, sinó a tot aquell que pogués posseir algun prestigi o influència pròpia, va llançar contra els seus companys comunistes successives purgues que van acabar amb el partit, eliminant el pilar major de la Revolució.

cinc coses que no sabies sobre Stalin

1-li encantava beure vi
2-El seu primer treball va ser com home del temps
3- Era un amant de les pel·lícules
4- Ell no era rus, com molts creuen falsament perteneixia a Gorgia
5-És legalment culpable de la mort de gairabé 20 milions de ciutadans

LENIN

Biografia de Lenin.

 Vladímir Ilitx Uliànov va nàixer el 22 d'abril de 1870 en el si d'una família burgesa, a la ciutat de Simbirsk (actualment Uliànovsk). El seu pare fou Ilià Nikolàievitx Uliànov, un funcionari civil rus, director d'escoles, i més tard Conseller d'Estat, càrrec que li va permetre treballar per incrementar la democràcia i estendre l'educació gratuïta a Rússia. La seva mare es deia Maria Alexandrovna Blank i tingué nombrosos fills, entre ells Aleksandr (de tendència anarquista), que va ser executat el 1887 per atemptar contra el tsar Alexandre III.

 Lenin i la seva Política: El Leninisme.

 El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món aproximadament entre 1920 i 1956, moment en què va perdent força fins a ser testimonial en la majoria de moviments marxistes actuals.
 Lenin argumentava que el proletariat només podia arribar a tenir consciència revolucionària a través dels esforços d'un partit que assumís el rol d'avantguarda revolucionària. Lenin creia que aquest partit només podria aconseguir els seus objectius per mitjà d'una forma d'organització disciplinada coneguda com el centralisme democràtic.
 El terme leninisme-o, sovint, marxisme-leninisme - ha estat emprat per ideologies diferents per autodefinir, cadascuna de les quals reconeix les seves arrels històriques en el Leninisme: estalinisme, maoisme i trotskisme.

Lenin embalsamat.

Després de morir, en el 1924, Stalin va obligar a embalsamar i exhibir el seu cos com a símbol per tot el proletariat."Nomes durant tres dies", deien. I du allà la mòmia mes de 90 anys.

 En el propi mausoleu de Lenin es troba un laboratori " Tots els dies el cos és tret uns minuts abans de l'exhibició i ruixat amb una barreja especial " particular i un sarcòfag de metall especial on es guarda mentre no és exhibit. Tots els dies el cos és tret uns minuts abans de l'exhibició i ruixat amb una barreja especial que l'humiteja i protegeix. Es col·loca llavors en el sarcòfag de vidre i a prova de bales.

 

STALIN

STALIN

 Ióssif Stalin  (1880-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort. Després de la mort de Lenin el 1924, va ser el màxim dirigent de l'URSS.

Stalin va implementar una economia de comandament, substituint la Nova Política Econòmica de la dècada del 1920 per Plans Quinquennals i posant en marxa un període d'industrialització i col·lectivització ràpides. L'agitació del sector agrícola va disrompre la producció d'aliments, resultant en fams esteses com per exemple la catastròfica fam soviètica de 1932-1933, coneguda a Ucraïna com la Holodomor.

A finals de la dècada del 1930, Stalin va posar en marxa la Gran Purga (també coneguda com el "Gran Terror"), una campanya per purgar el Partit Comunista de membres acusats de sabotatge, terrorisme o traïció; la va estendre a les milícies i altres sectors de la societat soviètica. Els objectius sovint eren executats, empresonats en camps de treball gulag o exiliats. Durant els anys següents, milions de membres de minories ètniques van ser deportats.

1r Secretari General del PCUS
3 d'abril de 1922 – 5 de març de 1953
← cap (càrrec creat al 1922) Gueorgui Malenkov →
President del Consell de Comissaris del Poble
6 de maig de 1941 – 5 de març de 1953
← Viatxeslav Mólotov Gueorgui Malenkov →
Comissari del Poble de Defensa de la Unió Soviètica
19 de juliol de 1941 – 3 de març de 1947
← Semió Timoixenko Nikolai Bulganin →
President del Comitè de Defensa de l'Estat
1941 – 1945
Comissari del Poble de les Nacionalitats
1917 – 1923
Primer ministre	Lenin
Dades biogràfiques
Naixement	18 de desembre de 1878 Imperi Rus Gori, Geòrgia (Imperi Rus)
Mort	5 de març de 1953 (als 74 anys)  Moscou (RSFS de Rússia)  Unió Soviètica
Nacionalitat	Georgià  soviètica
Religió	Ortodox georgià, després Ateu
Ocupació	polític, poeta, escriptor irevolucionari
Moviment	estalinisme
Partit polític	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Cònjuge	Ekaterina Svanidze
Signatura

Stalin va jugar un paper decisiu en dissenyar la invasió de l'Exèrcit Roig de Geòrgia el 1921, després de la qual adoptà una línia dura i unes polítiques centralistes vers l'Geòrgia Soviètica, que inclou l'Afer Georgià de 1922, així com d'altres repressions. Això provocà el malestar de Lenin, qui creia que tots els estats soviètics s'havien d'estar en igualtat.

Lenin va morir d'un atac de cor el 21 de gener de 1924. Després de la mort de Lenin, el 1924, es va desencadenar una lluita política i ideològica dins el partit que es podria resumir així:

1. Els partidaris de Trotski i Zinóviev que defensen la tesi de la revolució permanent, tot dient que el que cal és engegar altres revolucions a Europa perquè és impossible sostenir el socialisme a l'URSS
2. Els partidaris de Bukharin, que defensen la tesi de l'afebliment de la lluita de classes, tot dient que és innecessari preocupar-se per res perquè el socialisme iniciat és imparable 
3. Els partidaris de Stalin i Kàmenev que defensen la tesi del socialisme en un sol país, tot dient que sí que és possible el socialisme a l'URSS.

TONINA SERRA CRESPI

4TE