STALIN

STALIN

 Ióssif Stalin  (1880-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort. Després de la mort de Lenin el 1924, va ser el màxim dirigent de l'URSS.

Stalin va implementar una economia de comandament, substituint la Nova Política Econòmica de la dècada del 1920 per Plans Quinquennals i posant en marxa un període d'industrialització i col·lectivització ràpides. L'agitació del sector agrícola va disrompre la producció d'aliments, resultant en fams esteses com per exemple la catastròfica fam soviètica de 1932-1933, coneguda a Ucraïna com la Holodomor.

A finals de la dècada del 1930, Stalin va posar en marxa la Gran Purga (també coneguda com el "Gran Terror"), una campanya per purgar el Partit Comunista de membres acusats de sabotatge, terrorisme o traïció; la va estendre a les milícies i altres sectors de la societat soviètica. Els objectius sovint eren executats, empresonats en camps de treball gulag o exiliats. Durant els anys següents, milions de membres de minories ètniques van ser deportats.

1r Secretari General del PCUS
3 d'abril de 1922 – 5 de març de 1953
← cap (càrrec creat al 1922) Gueorgui Malenkov →
President del Consell de Comissaris del Poble
6 de maig de 1941 – 5 de març de 1953
← Viatxeslav Mólotov Gueorgui Malenkov →
Comissari del Poble de Defensa de la Unió Soviètica
19 de juliol de 1941 – 3 de març de 1947
← Semió Timoixenko Nikolai Bulganin →
President del Comitè de Defensa de l'Estat
1941 – 1945
Comissari del Poble de les Nacionalitats
1917 – 1923
Primer ministre	Lenin
Dades biogràfiques
Naixement	18 de desembre de 1878 Imperi Rus Gori, Geòrgia (Imperi Rus)
Mort	5 de març de 1953 (als 74 anys)  Moscou (RSFS de Rússia)  Unió Soviètica
Nacionalitat	Georgià  soviètica
Religió	Ortodox georgià, després Ateu
Ocupació	polític, poeta, escriptor irevolucionari
Moviment	estalinisme
Partit polític	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Cònjuge	Ekaterina Svanidze
Signatura

Stalin va jugar un paper decisiu en dissenyar la invasió de l'Exèrcit Roig de Geòrgia el 1921, després de la qual adoptà una línia dura i unes polítiques centralistes vers l'Geòrgia Soviètica, que inclou l'Afer Georgià de 1922, així com d'altres repressions. Això provocà el malestar de Lenin, qui creia que tots els estats soviètics s'havien d'estar en igualtat.

Lenin va morir d'un atac de cor el 21 de gener de 1924. Després de la mort de Lenin, el 1924, es va desencadenar una lluita política i ideològica dins el partit que es podria resumir així:

1. Els partidaris de Trotski i Zinóviev que defensen la tesi de la revolució permanent, tot dient que el que cal és engegar altres revolucions a Europa perquè és impossible sostenir el socialisme a l'URSS
2. Els partidaris de Bukharin, que defensen la tesi de l'afebliment de la lluita de classes, tot dient que és innecessari preocupar-se per res perquè el socialisme iniciat és imparable 
3. Els partidaris de Stalin i Kàmenev que defensen la tesi del socialisme en un sol país, tot dient que sí que és possible el socialisme a l'URSS.

TONINA SERRA CRESPI

4TE